Pages

divendres, 9 de setembre de 2016

Hiperactivitat

El trastorn per dèficit d'atenció (TDAH) s'ubica en la classificació dels trastorns mentals de la APA (Associació Americana de Psiquiatria). I es caracteritza per l'aparició d'inatenció (dificultats per prestar atenció), hiperactivitat (excés de moviment) i impulsivitat (dificultats per inhibir els comportaments impulsius).

Hiperactivitat: possiblement el símptoma més recognoscible. Les persones que ho presenten es caracteritzen per:
  • Canvia d'activitat sense haver finalitzat l'actual.
  • És mouen en moments inadequats.
  • Parlen en excés.
  • Fan soroll constantment.
  • Dificultat per relaxar-se .



Dèficit d'atenció: Es el mes difícil d'identificar durant la infància. Les persones que el presenten es caracteritzen per :
  • Dificultat per mantenir l'atenció estones prolongades; es distreuen amb facilitat.
  • No presenta atenció a detalls.
  • Dificultat per seguir normes.
Impulsivitat. Probablement el símptoma menys freqüent.. Les persones que el presenten es caracteritzen per:
  • Es impacient; problemes per esperar el seu torn.
  • Actua sense pensar.
  • Acostuma a tenir conflictes amb adults.
  • Tendeix a «toquetejar-ho» tot.
  • Respostes espontànies i dominants.
Causes:
  • Inadequat maneig per part dels pares en l'educació dels fills.
  • Rebuig.
  • Tracte agressiu per part del adults.
  • Imposició d'ordres absurdes.
  • Organització inadequada de la vida el nen.
  • Problemes durant l'embaràs.
  • Mala manipulació durant el part (fòrceps...).
  • Malalties infeccioses durant els primeres anys.
  • Estat d'ansietat.
  • Esdeveniments potencialment traumàtics (separació dels pares, mala preparació a l'arribada d'un germà, canvi d'habitatge...)
Mitjançat una seria d'activitats podem aconseguir controlar l'impulsivitat, centrar l'atenció, augmentar el temps dedicat a les activitats i la finalització de les tasques.

Propostes d'activitats:
  • Per treballar l'atenció:
    • Puzles.
    • Puntejats (omplir, perfilar, calcar...).
    • Localitzar diferències.
  • Per treballar la memòria:
    • Joc Memory.
    • Paraules encadenades.
    • Passar el missatge.
  • Per treballar la coordinació:
    • Carrera lenta.
    • Saltar.
    • Passar la pilota.

Les autoritats sanitàries dels Estats Units recomanen a metges i families optar per terapia abans que medicaments. Anne Schuchat, subdirectora dels Centres de Control i Prevenció de Malalties ( CDC), va declarar en un conferencia:

"S'ha demostrat que la teràpia es tant efectiva  com els medicaments però sense el risc dels efectes secundaris".



dijous, 4 de febrer de 2016

A jugar!!!!


Actualment  no es fàcil trobar llocs adequats per jugar. Amb la disminució de fills en les families modernes els nens i nenes tenen més complicat trobar amb qui jugar. A més el ritme de vida no deixa gaire temps  als pares per dedicar-lo als nens. Així, aquest es veuen "obligats" a passar moltes estones davant  la televisió. Però si hi una cosa que caracteritza els nens es la seva necessitat de moure's. N'hi ha que, fins i tot, sembla que no es cansin mai. "El moviment és com un pensament en relleu, neix per si sol sí se'l deixa emergir , però mor quan ningú l'escolta." (V. Arnaiz)
"No es pot concebre la vida del noi sense jugar, jo crec que no arribarà a home, morirà com un esser tancat en un habitació de la qual prèviament s'ha extret l'aire." ( Pau Vila)



El nen quan juga:
  • Es diverteix i se sent feliç.
  • Experimenta i descobreix
  • Desenvolupa les seves capacitats intel·lectuals, i psicomotrius.
  • Desenvolupa la seva creativitat i imaginació.
  • Adquireix responsabilitats.
  • Comprèn valors i normes morals.
  • S'integra al món adult.
  • Coneix trets de la seva cultura


Tipus de joc:

  • Joc de vinculació: Són jocs que faciliten l'establiment de vincles significatius i promouen les relacions amb els altres.
  • Joc de reasseguració: Treball centrat sobre les sensacions internes. Alliberació de representacions mentals. Exemple: equilibri i desequilibri.
  • Joc pre-simbòlic: Relació amb el procés de construcció d'una identitat corporal estructurada i diferenciada. L'infant comença a separar-se del adult. I transforma els objectes,però necessita del objecte que li fa de referència. Exemple: apareix - desapareix
  • Joc simbòlic: Manifestacions de la interrelació entre les fantasies corporals i la realitat corporal. L'infant transforma objectes reals en objectes simbòlics. Exemple: jugar a cavallers i dracs.
  • Joc de precisió: Relacionat amb la capacitat de coordinació corporal. Exemple: Coordinació fina - coordinació gruixuda.
  • Joc senso-motriu: Treball a partir de la coneixença del propi cos. Les activitats senso-motrius porten a veure a l'infant  el plaer del moviment per via de l'activitat motora espontània. Exemple: pujar i baixar per una rampa de fusta.




El joc és una peça clau en el desenvolupament integral de l'infant. No només és una possibilitat d'auto-expressió sinó també d'auto-exploració i experimentació de sensacions, moviments i relacions mitjançant les quals arriben a coneixes a si mateixos i el món.


Fonts: 
El joc com a procés de desenvolupament
Psicomotricitat i educació.
Faros
El cabas psicomotriu
Pauta
La psicomotricidad y el juego para favorecer el desarrollo del niño preescolar