Pages

dimarts, 11 de desembre de 2012

La Paràlisi Cerebral

La paràlisis cerebral (PC) es un terme general que descriu un ampli grup de desordres, que afecten al desenvolupament normal del moviment i la postura. Es produeix per una lesió al cervell (infeccions, ictus cerebral, traumatisme, hipòxia) abans, durant o després del naixement i fins els dos anys de vida.

Existeixen tres tipus de paràlisis cerebral:
  • Atetoide: afecta la capacitat del nen per controlar els seus músculs. Això vol dir, que els braços o cames podrien moure’s i agitar-se sobtadament.
  • Atàxica: produeix problemes de desequilibri i coordinació.
  • Espàstica: No es poden relaxar els músculs. Músculs rígids.


La més comuna és aquesta última, però depenent de la extensió del cervell afectada el  grau i la part del cos on es reflecteix, la lesió varia notablement. Des de patir petits problemes en la parla, a no parlar (si la lesió es produeix en l'Àrea de Broca) o poder moure's amb l’ajut d’una muleta, a necessitar una cadira de rodes.

S’ha de tenir en compte que la paràlisis cerebral no es una malaltia degenerativa, així que els els danys no aniran a pitjor. A més el cervell és una estructura plàstica capaç d'aprendre a tots els nivells, és a dir, que quan existeix una lesió en el sistema nerviós central (SNC) es capaç de reorganitzar les seves funcions.

La fisioteràpia es una àrea rellevant en el tractament de persones amb paràlisis cerebral. Els objectius generals plantejats des de aquesta àrea son:
  • Normalitzar l’activitat reflexa postural i de to.
  • Mantenir l’arc articular.
  • Ampliació de la qualitat i varietat dels patrons de moviment.
  • Potenciació de la independència motora.
Alguns del mètodes utilitzats per aconseguir els nostres objectius son:
  • Vöjta: consisteix en evocar els patrons de postura i moviment normals mitjançant dos patrons de locomoció reflexa: reptació reflexa ( DP) i volteig reflex (DS, DL). El tractament es centra en l’estimulació de punts específics i oferint resistència al moviment, facilitar l’aparició de funcions innates com el gateig i la marxa que es desenvolupen durant el primer any de vida. El diagnostic i tractament precoç mitjançant aquest mètode permet que les alteracions del pacient no evolucionin a un situació patològica definitiva.
  • Kabat: El mètode kabat o “mètode dels moviments complexos” és una tècnica de facilitació neuromuscular propioceptiva. Es basa en el fet que l’aplicació màxima de resistència manual, base de totes les tècniques de facilitació, es fonamental per tal d'aconseguir el desenvolupament de la resistència i la potencia muscular. Facilita els mecanismes de irradiació i inducció successiva

  • Bobath: Es un mètode actiu que busca la inhibició de reflexes anormals i el re-aprenentatge del moviment normal mitjançant la facilitació i dels punts clau de control. Es necessita una practica continuada sempre mantenint la funcionalitat dels objectius. Per exemple, si volem que un bebè aixequi el cap li ensenyarem un nino.

  • Petö: Mètode en que les cançons i el ritme es fonamental per la recuperació dels nens. El rime els ajuda a  millorar la seva capacitat de moviment. El fet de que sigui un tractament dinàmic, amb la participació activa dels nens, és decisiu per que es produeixi una millora.

  • Doman: Pren en consideració a l’home com a la màxima evolució de totes les especies, on el seu SNC consta d’una serie de nivells evolutius ascendents. Consisteix en una serie d'estímuls constants i simples per enviar informació a les cèl·lules no lesionades. Com diu la Societat Española de Fisioteràpia en Pediatria, actualment, no te cap evidencia científica. A més adverteix que les bases en les que es sustenta aquest mètode es una concepció errònia de la línia evolutiva.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada