Pages

dijous, 9 de juny de 2011

La musica com a complement terapèutic?


Durant una sessió de fisioteràpia és normal que es produeixin silencis incomodes, normalment ocultats per un fil musical proporcionat per una radio. I si poguéssim fer servir aquest fil musical com a part del nostre tractament?
Els efectes de la música en el comportament han sigut evidents des de els principis de la humanitat. La música és un medi d'expressió i comunicació no verbal. Degut als seu efectes emocionals i motivadors s'ha utilitzat com a instrument de comportament de grups;com en el cas dels himnes, marxes militars, musica de les discoteques...En els últims anys esta augmentant la importància de la música en la seva funció terapèutica, es a dir, la musicoteràpia




La musicoteràpia parteix de la premissa : “tots els mals s'originen en el cervell” per aquest motiu el Centre de Investigació Alemany per la Musicoteràpia (DZM) diu que a traves d'aquesta teràpia s'envien sensacions que relaxen el cervell, anul·lant així els impulsos que generen una malaltia. 
Segons la Associació Catalana de Musicoteràpies, la musicoteràpia, és l'aplicació científica de l'art de la música i la dansa, amb finalitats terapèutiques i preventives, que permeten ajudar a augmentar i restablir la salut mental i física de l'ésser humà.
Peró si volem entendre i predir les reaccion conductuals provocades per la música, es necessari conèixer els mecanismes psicofisiologia subjacents a la seva percepció, reconeixement e interpretació, així com el plaer que experimentem al escoltar-la, ja que que sabem que la conducta en tots els seus nivell es regulada per el sistema nerviós central.

Estructures cerebrals que participen en el processament de la música 
-->
Els sons són vibracions amb diferents freqüències, captades i codificades per l'oïda on son transformades en senyals elèctrics conduits a traves del nervi auditiu (8 nervi cranial) fins el sistema nerviós central. Aquesta informació arriba a l'escorça cerebral auditiva localitzada en el lòbul temporal (cara lateral de l'escorça cerebral). Aquesta regió es la que ens permet escoltar i es troba relacionada amb d'altres regions secundaries. Penfield i Perot,el 1963 van observar que en aquestes àreas secundaries es produïen al·lucinacions musicals. 
L'anomenada àrea d'associació te un gran paper pel que fa la integració, interpretació i emmagatzematge de la informació que reben els sistemes sensorials. Altres zones del cervell relacionades, com el sistema límbic, es veuen involucrades i això permet que la música ens evoqui fins i tot una situació concreta
No només la via auditiva es capaç de respondre a la música, altres sistemes sensorials poden ser activats per aquesta. Es coneix, per exemple, la existència de la conducció òssia del so i que las vibració de l'aire ausades per les ones sonores poden ser percebudes a traves del tacte

Canvis produïts per la música
La experiència musical produeix una resposta a nivell del sistema nerviós tant central com perifèric susceptible de mesurar-se elèctricament a traves de canvis en l'activitat elèctrica central, en la resistència elèctrica de la pell, pressió sanguínia, freqüència cardíaca, respiració i d'altres funcions autònomes. Per exemple, la tensió muscular es mes gran quan escoltem el concert de Brandeburgo i disminueix al escoltar música serena.
Al examinar els efectes de la música com un agent reductor del estres, es va trobar un increment de la activació cerebral (beta) quan els subjectes escoltaven una peça de Halpern; en canvi al escoltar Chopin disminuïa, disminuït així l'estres

Les dos anteriors peces incrementen l'activitat cerebral i per tant l'estres.

Nocturne de Chopin, l'activitat cerebral disminueix i amb ella, l'estres.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada