Pages

divendres, 9 de setembre de 2016

Hiperactivitat

El trastorn per dèficit d'atenció (TDAH) s'ubica en la classificació dels trastorns mentals de la APA (Associació Americana de Psiquiatria). I es caracteritza per l'aparició d'inatenció (dificultats per prestar atenció), hiperactivitat (excés de moviment) i impulsivitat (dificultats per inhibir els comportaments impulsius).

Hiperactivitat: possiblement el símptoma més recognoscible. Les persones que ho presenten es caracteritzen per:
  • Canvia d'activitat sense haver finalitzat l'actual.
  • És mouen en moments inadequats.
  • Parlen en excés.
  • Fan soroll constantment.
  • Dificultat per relaxar-se .



Dèficit d'atenció: Es el mes difícil d'identificar durant la infància. Les persones que el presenten es caracteritzen per :
  • Dificultat per mantenir l'atenció estones prolongades; es distreuen amb facilitat.
  • No presenta atenció a detalls.
  • Dificultat per seguir normes.
Impulsivitat. Probablement el símptoma menys freqüent.. Les persones que el presenten es caracteritzen per:
  • Es impacient; problemes per esperar el seu torn.
  • Actua sense pensar.
  • Acostuma a tenir conflictes amb adults.
  • Tendeix a «toquetejar-ho» tot.
  • Respostes espontànies i dominants.
Causes:
  • Inadequat maneig per part dels pares en l'educació dels fills.
  • Rebuig.
  • Tracte agressiu per part del adults.
  • Imposició d'ordres absurdes.
  • Organització inadequada de la vida el nen.
  • Problemes durant l'embaràs.
  • Mala manipulació durant el part (fòrceps...).
  • Malalties infeccioses durant els primeres anys.
  • Estat d'ansietat.
  • Esdeveniments potencialment traumàtics (separació dels pares, mala preparació a l'arribada d'un germà, canvi d'habitatge...)
Mitjançat una seria d'activitats podem aconseguir controlar l'impulsivitat, centrar l'atenció, augmentar el temps dedicat a les activitats i la finalització de les tasques.

Propostes d'activitats:
  • Per treballar l'atenció:
    • Puzles.
    • Puntejats (omplir, perfilar, calcar...).
    • Localitzar diferències.
  • Per treballar la memòria:
    • Joc Memory.
    • Paraules encadenades.
    • Passar el missatge.
  • Per treballar la coordinació:
    • Carrera lenta.
    • Saltar.
    • Passar la pilota.

Les autoritats sanitàries dels Estats Units recomanen a metges i families optar per terapia abans que medicaments. Anne Schuchat, subdirectora dels Centres de Control i Prevenció de Malalties ( CDC), va declarar en un conferencia:

"S'ha demostrat que la teràpia es tant efectiva  com els medicaments però sense el risc dels efectes secundaris".



dijous, 4 de febrer de 2016

A jugar!!!!


Actualment  no es fàcil trobar llocs adequats per jugar. Amb la disminució de fills en les families modernes els nens i nenes tenen més complicat trobar amb qui jugar. A més el ritme de vida no deixa gaire temps  als pares per dedicar-lo als nens. Així, aquest es veuen "obligats" a passar moltes estones davant  la televisió. Però si hi una cosa que caracteritza els nens es la seva necessitat de moure's. N'hi ha que, fins i tot, sembla que no es cansin mai. "El moviment és com un pensament en relleu, neix per si sol sí se'l deixa emergir , però mor quan ningú l'escolta." (V. Arnaiz)
"No es pot concebre la vida del noi sense jugar, jo crec que no arribarà a home, morirà com un esser tancat en un habitació de la qual prèviament s'ha extret l'aire." ( Pau Vila)



El nen quan juga:
  • Es diverteix i se sent feliç.
  • Experimenta i descobreix
  • Desenvolupa les seves capacitats intel·lectuals, i psicomotrius.
  • Desenvolupa la seva creativitat i imaginació.
  • Adquireix responsabilitats.
  • Comprèn valors i normes morals.
  • S'integra al món adult.
  • Coneix trets de la seva cultura


Tipus de joc:

  • Joc de vinculació: Són jocs que faciliten l'establiment de vincles significatius i promouen les relacions amb els altres.
  • Joc de reasseguració: Treball centrat sobre les sensacions internes. Alliberació de representacions mentals. Exemple: equilibri i desequilibri.
  • Joc pre-simbòlic: Relació amb el procés de construcció d'una identitat corporal estructurada i diferenciada. L'infant comença a separar-se del adult. I transforma els objectes,però necessita del objecte que li fa de referència. Exemple: apareix - desapareix
  • Joc simbòlic: Manifestacions de la interrelació entre les fantasies corporals i la realitat corporal. L'infant transforma objectes reals en objectes simbòlics. Exemple: jugar a cavallers i dracs.
  • Joc de precisió: Relacionat amb la capacitat de coordinació corporal. Exemple: Coordinació fina - coordinació gruixuda.
  • Joc senso-motriu: Treball a partir de la coneixença del propi cos. Les activitats senso-motrius porten a veure a l'infant  el plaer del moviment per via de l'activitat motora espontània. Exemple: pujar i baixar per una rampa de fusta.




El joc és una peça clau en el desenvolupament integral de l'infant. No només és una possibilitat d'auto-expressió sinó també d'auto-exploració i experimentació de sensacions, moviments i relacions mitjançant les quals arriben a coneixes a si mateixos i el món.


Fonts: 
El joc com a procés de desenvolupament
Psicomotricitat i educació.
Faros
El cabas psicomotriu
Pauta
La psicomotricidad y el juego para favorecer el desarrollo del niño preescolar

divendres, 4 de desembre de 2015

Massatge infantil

Quin es l'òrgan mes gran del cos? Doncs és la pell. Aquest és l'encarregat de les percepcions de contacte, pressió, temperatura i dolor. Cada sensació te uns receptors específics. S'estima que a la pell humana existeixen al voltant de 4 milions de receptors del dolor, 500 mil per la pressió, 150 mil pel fred, i 16 mil per la calor.

En el nou nat és molt important el tacte. Aquest és el primer sentit que es desenvolupa dins del ventre de la mare. El tacte és la primera via de comunicació del petit i l'estona del massatge resulta un dels moments preferits. Beneficis:
  • Regula i reforça les funcions respiratòries i circulatòries.
  • Regula i reforça les funcions gastrointestinals. Afavorint la maduració del sistema digestiu i ajuda a reduir els còlics.
  • Afavoreix el desenvolupament psicomotriu del nen.
  • Optimitza el sistema immunològic.
  • Te efecte relaxant. Gràcies a la oxitocina que es segrega durant el massatge, millorant així el son i fent disminuir els plors.


Shantala es una tècnica mil·lenària de massatge infantil introduïda a europa pel Dr Leboyer. Ell va quedar fascinat pel vincle entre una mare i el seu fill, fent-li un massatge, durant un viatge a la índia. En honor a aquesta noia la tècnica porta el seu nom. Leboyer va escriure un llibre on descriu aquesta tècnica i parla de la importància del contacte amb el nadó.

«Els cinc sentits del nadó són un de sol,
tots ells són inicialment una extensió de la seva pell.
Són els dits del cervell,
sentint, explorant el món exterior ...
i tot comença amb el tacte.

Ser tocat i acariciat,
ser massejat
és aliment per al nadó.
Aliment tant necessari com els minerals, vitamines i proteïnes.
Mancat d'aquest aliment,
que és també anomenat amor,
els nadons moririen,i de vegades ho fan.»

Recomanacions:
  • L'habitació ha d'estar a una temperatura adequada, que el nen no es quedi fred.
  • Sobre una superfície còmode: catifa, matalàs, llit...
  • Fer servir oli de massatge suau: ametlles, camamilla, lavanda...
  • Fer el massatge a una hora que no tingui la panxa plena.
  • Acompanyar el massatge de paraules afectuoses o cançons rítmiques.
  • Acabar el massatge progressivament i sempre de la mateixa forma.
  • No fer-l'ho si te febre. El massatge activa la circulació i pot augmentar la temperatura.
  • No fer-l'ho en cas de descomposició. L'efecte relaxant pot fer empitjorar el quadre.
Passos:
  • Pit: augmenta la capacitat respiratòria. Fem lliscar les mans des del centre cap els costat, amb les dos mans a la vegada. I després en diagonal.
  • Braços. Enforteix la musculatura, activa la circulació, i estimula el sistema nerviós. No oblidem les mans.
  • Ventre: Llisquem les mans des de el sota pit, cap el ventre.
  • Cames: Des de la cuixa, cap el taló.
  • Esquena: Llisquem les mans des de la nuca al cul, i del cul a la nuca,
  • Cara: Fem lliscar els dits polze per les celles, contorn dels ulls, nas, i boca,
  • Acabem la sessió fent moviments dels braços, i les cames.    






fonts: